TUTORIA

Realitza el subratllat i l' esquema del següent text seguint les instruccions del tutor/a.

RELACIONS INTERESPECÍFIQUES

Les relacions inter específiques són aquelles que s'estableixen entre individus de especies diferents. Aquí cal destacar dos grans grups: l' antagonisme (suposa que al menys una de les parts que es relaciona surt perjudicada) i la simbiosis (en aquest cas el benefici es mutu).

Antagonisme. Dins d'aquest grup es distingeixen:

- Competència. La relació s' estableix quan dos poblacions d'espècies diferents tracten d'aconseguir un mateix recurs. Exemple seria el ratolí i el cuc d'escala, que en el mediterrani actuen sobre el ratolí de camp.

- Antibiosis. Algunes especies son capaces de crear unes substancies que impedeixin el normal desenvolupament d'altres. Exemple: Alguns fongs microscòpics com el Penicillium que crea una substancia que impedeix el desenvolupament d'alguns bacteris. (Fleming la va descobrir i la va batejar amb el nom de penicil·lina).

-Explotació. Inclou les relacions en les que una especie s' aprofita d'una altra d'una u altre forma. Veurem les més important:

- Depredació: quan una especie (depredadora) captura i devora a un altra (presa).

- Parasitisme: en aquest cas un individu (paràsit) s'aprofita d'un altra (hoste) produint-li un danya més o menys gran.

Simbiosis. Inclouen aquí totes aquelles relacions en les que s'obté un benefici per al menys una de les especies, però l'altra no deu sofrir cap tipus de perjudici. En aquest grup es distingeix:

- Mutualisme. Es una relació entre dues especies en la es produeix un beneficio mutu. Exemple: els líquens, resultant de la associació d'una alga i un fong. L'alga, amb la fotosíntesis sintetitza matèria orgànica i el fong proporciona la humitat necessaria per la vida d'ambdues especies.

- Comensalisme. Consisteix en que una especie es beneficia dels restes de menjar d'un altre. Exemple: els peixos rèmora, que viatgen enganxats a una ventosa que posseeixen en el cap del tauró , alimentant-se de les restes de les captures.

- Inquilí. En aquest cas una especie viu en el cos o en les proximitats d'altre sense veure's perjudicada. Exemple: el peix pallasso i la anemone, el primer viu entre els tentacles de la segona sense veure's afectat per les cèl·lules urticants. A canvi d'això algun altra peix tracta de capturar-lo essent pres per la anemone.

Què és el subratllat?

El subratllat és una tècnica d'estudi que consisteix en ressaltar mitjançant traços i signes que destaquin, paraules, dades, i frases, que ens permetent captar les idees més importants d'un text.

Com devem realitzar el subratllat?

El subratllat s'ha de realitzar una vegada hem localitzat les idees importants i el que és accessori. Per això , abans de realitzar el subratllat es precís realitzar les següents passes:

· El primer pas per la realització del subratllat d'un text consisteix en anticipar la informació que pugui contenir un text. Es tracta de conèixer el títol, els subtítols, analitzar els gràfics, esquemes, mapes, fotografies, etc., que acompanyen un text. Aquest anàlisi en molts casos ens proporciona molta informació. Aquest pas no requereix molt temps ja que es tracta d'una simple cop d'ull.

·A continuació realitzem una lectura del text, de forma comprensiva, sense detenir-nos en detalls, amb la finalitat d'obtenir una informació global sobre el mateix, localitzant els aspectes més destacables. Pot fer-se necessària una segona lectura per a comprendre globalment el text. En aquest pas convé fer-se preguntes sobre el que tracta el text. Com a conseqüència d'aquesta lectura convé subratllar paraules -clau (títols i subtítols).

·En el tercer pas es procedeix a un anàlisi detallat de cadascun dels paràgrafs que componen el text. En aquesta fase es tracte de distingir la idea principal d'el que és accessori. Una vegada localitzada la idea principal, aquella que respon al sentit general del paràgraf ,podem destacar-la mitjançant un signo que destaqui. És important que escriguis un títol per a cada paràgraf que resumeixi la idea general del mateix. Aquest títol ha de ser curt, inclús es recomanable que sigui una paraula.

·Per últim, pots destacar mitjançant el subratllat algunes idees secundàries, alguna dada d'interès, algun exemple significatiu. Però no oblidis que el text no pot estar subratllat en excés. Es recomana que no passi d'un terç del total del text com a terme mig. L' excés de subratllat crea confusió a l'escrit, aconseguint el contrari del que pretenem. Com a norma general, en els exercicis d'iniciació, el millor es que subratllin una idea principal per paràgraf, I es procedeix de forma progressiva.

Cóm comprovar que el subratllat és correcte?

Per a comprovar que el subratllat és correcte s'ha de realitzar una lectura del que hem subratllat. El text que es llegeix ha de tenir sentit i respondre a les qüestiones que ens havíem plantejat amb anterioritat.

Quins signes podem fer servir pel subratllat?

Les idees principals

Les idees secundaries

Dades, exemples,

També podem incloure-hi signes como “¿”, “¡”, etc..

Quines son les avantatges d'un subratllat?

• Converteix la feina en un estudi activ.

• Redueix el temps al repassar la informació.

• Facilita l'estudi posterior i la memorització comprensiva.

• Millora la concentració en l' estudi.

• Fa manejable la quantitat d'informació

• Destaca el que és principal del que és accessori.